Indo té ét o Batésta col zèrel
Sèntet mia ch’i suna a Stesà a Stesà
I fà zó őna strassa de fèsta
L’è tri dé ch’i seghèta a sunà a sunà
 
Din dòn delòn delòn delòn
delòn delòn delòn 
Den dòn

A l’è sira, a l’è tarde
A l’è ura de ‘ndà a móls i cavre
A i è schésse, a i è magre
Ma del lacc i na fà acassibé acassibé
 
Só stacc zó de la Balia Lősséa
La m’à fàcc i casonsèi in del lac in del lacc
I éra gròss cóme crape de osèi
I éra ucc cóme tace lőmagòcc lőmagòcc
 
Din dòn delòn delòn delòn
delòn delòn delòn
Den dòn

A l’è sira, a l’è tarde
A l’è ura de ‘ndà a móls i cavre
A i è schésse, a i è magre
Ma del lacc i na fà acassibé acassibé.

 

Sö ‘l stradù ó ‘ncontràt la Maria Scatoléra
la m’à dic “indo té ét o Batésta?” 
“Indo zó ü momènt a Stezà.
I fa sö öna strassa de fèsta
l’è tri dé ch’i seghèta a sunà”:

 

so ‘ndai só d’la Marièa Löhéa
la m’a dài la minèstra de làc e de làc
gh’ire òia de cànunsèi
son sognàt ach infìna a stanòc a stanòc
i era gròs come có de osèi
e i filà-a come tàc lömagòc
      din dòn delòn delòn delòn din dòn


Le töt ol dè che restele restele
le töt ol dè che restele restele.
Oi mama oi mama,
oi mama oi ma
al ve mai l’ura de ‘nda a disna.


 

Dove vai Battista con la gerla
Non senti che a Stezzano suonano
Fanno una piccola festa
Sono tre giorni che continuano a suonare

Din dòn delòn delòn delòn
delòn delòn delòn 
Den dòn

Ormai è sera, è già tardi
È ora di mungere le capre
Sono a digiuno, sono magre
Ma di latte ne fanno in abbondanza.

Sono stato dalla balia Lucia
Mi ha fatto i casoncelli col latte
Erano grossi come le teste degli uccelli
Erano unti come tanti lumaconi

Din dòn delòn delòn delòn
delòn delòn delòn
Den dòn

Ormai è sera, è già tardi
È ora di mungere le capre
Sono a digiuno, sono magre
Ma di latte ne fanno in abbondanza.

 

Sullo stradone ho incontrato la Maria
Mi ha detto “dove vai Battista”
“Vado per una visita a Stezzano.
Fanno una piccola festa
E sono tre giorni che suonano:”

 

 

 

 

 

 

 


E’ tutto il giorno che rastrello, rastrello
E’ tutto il giorno che rastrello, rastrello
Oh mamma. Oh mamma,
oh mamma, oh ma,
non viene mai l’ora di andare a pranzo.

Dalmine, febbraio 2010  - rev.aprile 2019