Cunussìv ‘l Pacì Paciana,
grand padrù de la val Brembana?
L’èra pròpe ü berechì,
ma però de chi piö fì.

Lü l’robàa di gran palanche,
tat in cà cóme ‘n di banche,
pò l’fàa sö tace pachècc
de dunàga ai poarècc.

Saràl fals o saràl vira?
Fato stà che lü, a la sira,
l’éra ‘n giro col trumbù
de sbaràga ai pelandrù.

L’è che lü ‘n de la specéra
no l’s’è mai vardàt in céra:
ghe parìa de èss angelì,
piö che làder e assassì.

Sóta i ögg de la cuestüra,
töcc i dé l’indàa ‘n pianüra,
pò söi mucc e söl segràd,
ma però i l’à mai ciapàd.

L’à tremàd öna matina
sö söl put che gh’è a Sedrina,
ma al momènt ch’i è dré a ciapàl,
zó del put, pò sö ‘n de val!
  Zà i gh’ìa dicc che pò ai vólp vège
s’pöl taiàga vià i orège,
ma lü dóls comè la mél:
“Sé, ma mia de chèsto péll”.

Ma l’gh’ìa ‘nsèm con lü ‘l Carcino,
grand amìs però cretino
che, per fórsa o per amùr,
l’à düsìd fa ‘l traditùr.

Co la fam istrepassada
che l’gh’ìa adòss, chèla panada
de tresènto marenghì,
se l’ghe fàa ciapà ‘l Pacì,

l’éra dóra…E öna matina
che öna lépera assassina
l’ìa pìàd ol sò tüdùr,
l’é ‘ndacc fò a ciamà ‘l dutùr.

Ma però a la prima ultada
l’à ciapàd ön’ótra strada,
l’è curìd, chèl limbanù,
zó di guàrdie a fà ol spiù.

L’è per chèl che ‘n val Brembana
gh’è restàd del póer Paciana
la memòria, ‘l nòm e ‘l rèst,
d’ü brigànt che l’ par onèst.
     
Càrmen Fömagala Guaréia  (Carmen Fumagalli Guariglia)